POTSER SÍ

Pren la posta.

Sent la nit,

l'esperança

i la por.

Prou recança.

Prou oblit.

Potser et costa

Sents les veus?

Fan història.

Sents els crits

que reclamen?

Oprimits

feu memòria.

Potser hi creus

I el demà

que no arriba

serà bell,

i el que et priva

marxarà.

No hi serà.

QUE SÍ

Lluitem per un sostre,

per llits i per taules.

Lluitem per un somni

i no en tenim prou.

Creiem que és prou obvi

i ens falten paraules

per ensorrar un monstre.

Sentim la millora,

com neix un nou dia,

com els crits desperten

aquell que no hi sent.

Com els crits lliberten

aquell que sospira,

com torna l'aurora.

Que sí, que enamora.

LA INCOHERÈNCIA DE L'ABSURD

És en la foscor d'un paper en blanc.
És en la mirada d'aquell cec
i en el somriure del deprimit.
És en el miol del gos llebrer
i en la claror de la negre nit.
És, en l'optimista, el renec
i de la rodona l'esvoranc.

Fa cantonada amb l'espiral,
rere una porta tancada amb clau
malgrat no hi hagi ni tan sols pany.
Gairebé a sota de l'horitzó
entre una mentida i un engany,
perdut just al mig del cel més blau.
S'amaga davant del bé i el mal.