1
DOLÇ
Dorm dolç i feixuc i
pacient com la neu
que es fa mel de cotó.
que es fon com un petó
de parpelles de plom.
Dorm lent,
dorm suau,
dorm fosc, el cel,
protegit per la nit.
Dorm quiet i pesant i
tranquil com un llop
que es fa gos fet de res,
que es fon com un sospir
per als astres de lluny.
Dorm
buit,
dorm
ple,
dorm
fred, el bosc, vigilat per la nit
que
no dorm.
2
EL CANT DEL MÉS SAVI
Tot
és
mut.
Udola
l'únic ocell,
l'únic
ocell de l'empit.
Mut
per
dins.
Observa l'últim ocell,
l'últim que trenca el seu
crit.
Dins
els
ulls.
Ofega algun tros de vent
l'abraça i l'estreny
contra el pit.
Ulls
de
groc.
Udola aquell tros de vent,
xiula i gemega entre els
pins.
Groc
i
fosc.
Observa l'urpa del fred,
ondula i tremola tot
trist.
Fosc
com
tot.
Ofega amb un vol de fred,
el músic mussol,
l'infinit.
Tot
és
mut.
3
FLOR DE MITJA NIT
L'ha despertat un bes de
la lluna,
trenca el seu son
l'estrella fugaç.
L'ombra del fred li gronxa
el silenci,
la dansa del vent li marca
el compàs.
Esclata la flor en mig
d'un murmuri,
trenca, la nit, el seu fil
de llum.
Desplega el perfum
d'aquells que somien,
desitja volar, creuar el
cel per 'nar lluny.
Diu sóc un ocell de bec
orgullós,
mirada perduda que vol ser
cançó,
de plomes boniques i gest
elegant.
Sóc llibertat, els meus
pètals són ales,
diu sóc el volar del que
creua les aigües
i res m'impedeix d'anar
més endavant.
4
SEDA ANIMAL
Toca la nit
el color
de la neu
que s'embruta de greu,
que retorna tot sol.
Toca la nit
el concert
d'aquell crit
que es desfà poderós,
que no neix, que no mor.
Toca la nit
el vestit
de la gola del llop
de la font que li brolla
del pit
de la por.
Toca la nit
la buidor
del seu gris, el marró
de les ombres que ballen
molt lleus
com les veus.
Toca la nit
un udol
del cantant
que s'eixuga i es mulla
d'estrelles,
que s'entrega sencer sols
per elles.
I l'aire li fa d'escenari.
I la lluna només vol
anar-hi.
Canta el llop
a la flor que no el sent
a la nit que l'estima
al seu gris que es fa vent
a l'amor que s'hi enfila.
5
LA LLUNA QUE TOT HO VIGILA
Jo
Jo que t'escric sóc la
Lluna
Jo que et veig des d'aquí
dalt
Jo que et dibuixo un
somriure
Jo que governo la mar.
Jo
Jo que sóc reina dels
boscos
Jo qui et provoco un
sospir
Jo la que observa el teu
somni
Jo la que et faig adormir.
Jo
Prou
Jo
Prou, enfadat, va dir el
dia
Prou d'historietes d'amor
Brilla l'aurora, s'albira,
Brilla amb uns dits que
són d'or.
Jo
Prou
Jo
Prou dels esglais dels
poetes,
cansats d'exclamar el seu
dolor.
Que dormin les muses
altives
que fan i desfan la cançó.
Prou
Jo
Prou
Jo que t'observo com
cantes
Jo et dirigeixo els
sentits
Jo et faig de cor i
d'orquestra
Jo em moro quan mor la
nit.
Jo
