dimarts, 23 d’abril del 2013

POTSER SÍ


Pren la posta.
Sent la nit,
l'esperança
i la por.
Prou recança.
Prou oblit.
Potser et costa

Sents les veus?
Fan història.
Sents els crits
que reclamen?
Oprimits
feu memòria.
Potser hi creus

I el demà
que no arriba
serà bell,
i el que et priva
marxarà.

No hi serà.

QUE SÍ



Lluitem per un sostre,
per llits i per taules.
Lluitem per un somni
i no en tenim prou.
Creiem que és prou obvi
i ens falten paraules
per ensorrar un monstre.

Sentim la millora,
com neix un nou dia,
com els crits desperten
aquell que no hi sent.
Com els crits lliberten
aquell que sospira,
com torna l'aurora.

Que sí, que enamora.