Malgrat tot

A vegades tot sembla obscur i sense sentit. Et sents perdut dins el no res i creus que la infinitat acabarà per enfonsar-te. A vegades trobes el món injust i creus que la sort t'ha girat l'esquena. Només tens ganes de tancar-te en tu mateix, et trobes en un mar de dubtes i no saps cap on mirar per trobar l'esperança. Doncs, deixa't estar de begenades! Si ho veus tot fosc, treu-te la vena dels ulls, gamarús, que tot té un sentit, i sinó, para més bé l'orella. No et preocupis per les infinitats, que la majoria de persones no hi veiem més enllà de la punta del nas, i si mai se'ns acudeix posar-nos ulleres, ho veiem tot tan clar, que ens tornem a cobrir les preocupacions al descobrir que no som el melic del món. Que la sort, amic meu, fa anys que s'ha jubilat i ha deixat pas a la casualitat, tan sofisticadament incomprensible que va decidir que sempre plauria sobre mullat. Així doncs, si mai tens ganes de tancar-te en tu mateix, recorda deixar una còpia de les claus fora, que al menys sàpigues que si mai perds les teves, hi haurà algú que et podrà obrir la porta. Algú que tindrà preparat un salva vides quan estiguis al mig del desert i una gerra d'aigua si algun dia decideixes tornar-te nàufrag. Algú que ficarà la pota moltes, moltes vegades, però ho farà amb tan d'amor que acabareu rient de l'absurd de la situació i ja no caldrà treure's la vena dels ulls ni buscar un sentit a les coses, ja no caldrà pensar en infinitats perquè tindràs l'esperança davant del nas, i encara t'hi acabaràs discutint pel treball de mates.