És en la foscor d'un paper en blanc.
És en la mirada d'aquell cec
i en el somriure del deprimit.
És en el miol del gos llebrer
i en la claror de la negre nit.
És, en l'optimista, el renec
i de la rodona l'esvoranc.
Fa cantonada amb l'espiral,
rere una porta tancada amb clau
malgrat no hi hagi ni tan sols pany.
Gairebé a sota de l'horitzó
entre una mentida i un engany,
perdut just al mig del cel més blau.
S'amaga davant del bé i el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada