Lluitem per un sostre,
per llits i per taules.
Lluitem per un somni
i no en tenim prou.
Creiem que és prou obvi
i ens falten paraules
per ensorrar un monstre.
Sentim la millora,
com neix un nou dia,
com els crits desperten
aquell que no hi sent.
Com els crits lliberten
aquell que sospira,
com torna l'aurora.
Que sí, que enamora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada