Salve Regina

CONCERT DE MÚSICA SACRA

DEL COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS

Enllaç entre peces. Lletres entre notes.

1. Em va dir:

Cau lenta, la nit. Pesen tan lluny, les estrelles, les teves parpelles cansades. T'omples petit i suau i tranquil. Et buides i t'omples i et tornes a buidar de silenci, de fosc, de tard, de son. De pau.

Cau lenta, la nit. Arrelen fons els millors somnis, s'estiren lluny, mandrosos. No et preocupis, jo te'ls vetllo, i així t'esguardo, també, la Lluna. Tu no et despertis.

2. I em va dir:

Els ulls ja ho fan això de vegades, ploren llàgrimes. Au va! vine, seu a aquí. Digues, què et fa mal? El genoll? Jo te'l beso. La panxa? Jo t'abraço. No tinguis por de tot allò que et fa caure, aixeca't i torna a entrebancar-te. I torna't a fer mal al genoll per seguir jugant. No tinguis por de tot allò que et fa caure. Mai.

3. I em va dir:

Et veia remenant la sorra, com si en fessis una canoa, com si en fessis una onada. Corries veloç com una gasela, em deies que volies atrapar el vent, que volies abraçar la llum del sol. Empaitaves les cabres, feies veure que eres una manada de búfals i aixecaves una pols que s'enfilava més enllà de la tarda. Sembla mentida que t'hagis fet tan gran.

4. I em va dir:

Mira'm als ulls, no t'espantis. Mira'm als ulls. Tinc por, jo? Oi que no en tinc? Dóna'm la mà, sents que estic a aquí? Ho sents? Escolta'm bé, poden fer que tot troni, cauran roques del cel però no t'han d'espantar, d'acord? Estic a aquí, no passa res; sóc a aquí, amb tu. No tremolis, va. Farem una cosa, cantaré groc i cantaré verd. Cantaré vermell i blau i el que tu em diguis. I així sentiràs com la música també sap pintar i t'ensenyaré que hi ha més colors que el gris.

5. I em va dir:

Escolta com piulen les branques dels arbres. Escolta com respira l'aigua del riu. Escolta com xiula el vent, com es fon la neu. Veus els núvols que marxen? I aquell estol d'ocells que els segueix? Agafa'm les mans. Jo també me'n vaig però tornaré amb cada pluja de primavera, amb cada cigala que canti a l'estiu, amb les fulles quan cauen daurades, amb el fred de la nit. Tornaré cada vegada que em pensis, cada vegada que em tornis a dir adéu.

6. I em va dir:

Confio en tu. Ets viu, ets fort, ets valent; confio en tu. Solucionaràs tots els problemes que t’envolten, no deixaràs que t’enfonsin, també creuràs en tu mateix. Et conec i sé que no hi ha res capaç de tombar-te i jo, jo seré a aquí per ajudar-te. T’ajudaré sempre, sempre; fins que arribarà un dia que seràs tu el que m’ajudaràs a mi. I llavors seguiré confiant en tu.

7. I em va dir:

Tanca els ulls, concentra’t. Ets tu que decideixes cap on vols seguir, tu el que tries, tu el que et dibuixes un destí. Escolta el vent, ets tu el que sap la resposta. I no tinguis por d'equivocar-te: dels errors se n’aprèn, però només si els respectes prou per deixar-los enrere reposaran tranquils dins un record petit. Petit com el cor d'un grill. Tu tanca els ulls i respira el que et canten les flors dels ametllers.

8. I em va dir:

La Natura és força, és destrucció i creació, és imparable i nosaltres també en formem part. Et pot semblar capritxosa, cruel; la pots creure injusta o malvada perquè ens ha robat la confiança en el present, perquè ens ho ha pres tot. Però segueixes amb mi. Amb mi i amb tots, i tenim la possibilitat de començar de nou, com un viatger reprèn el camí, com una flor creix de la cendra. Com neix un nou dia, una nova esperança, un nou futur.

9. I em va dir:

Plora fort, plora tan com calgui. Plora perquè ho necessites, perquè t’anirà bé. Treu allò que et fa mal, sents? No m’agrada veure’t així, i és clar que no! Però tu plora, fill meu. Si no ha anat com esperaves, si ho haguessis volgut diferent, millor, idíl·lic. Si et pensaves que seria fàcil, que seria senzill i bonic, plora. Plora perquè les llàgrimes no et deixen veure que tot té una part de fàcil, de senzill, de bonic.

10. I em va dir:

Prova de somriure, de mirar més enllà d'aquestes muntanyes nevades, més enllà d'un poble innocent, de tan petit. Veus? El Sol es pon i bé que es desperta, la Lluna s'amaga i torna cada nit, els ocells marxen amb el fred, com la flor, com l'estiu. No et pots quedar a aquí, persegueix el teu futur. Sigues tot el que somies i no et cansis mai de somiar.

11. I em va dir:

Sóc d'aquí i sóc de lluny. Sóc fet d'allò que crema les estrelles; com tu, com tots. Sóc d'ara i sóc d'abans, de sempre. Sóc el que no s'ensenya però es coneix, com si s'hagués sabut des d'un principi. Sóc incondicional i rondinaire, sóc tan gran que no hi sé cabre, sóc imperfecte, total, incomparable. Sóc l'amor que sento per tu, sóc l'amor d'una mare.