T'escriuré el secret més preuat, el més senzill d'explicar. T'escriuré el desig més gran, el més difícil de ser guardat. Escriuré el núvol més alt i el més baix i escriuré el cel que els separa. I escriuré algun conte curt per deixar que hi vagis d'una volada.
T'escriuré la nota més llarga, que serà una cançó, que serà una tonada, que serà diferent per cada boca que la canti cada vegada. T'escriuré allò que ningú podrà llegir, allò que es fondrà amb una simple mirada. I restarà en el vent i farà aquella olor que fa la rosada.
T'escriuré el secret més preuat, deixaré que l'escoltis de matinada quan tot just el Sol farà que t'oblidis de la nit, les notes negres, del silenci o dels crits, dels núvols, del cel, d'aquesta cançó. Farà que t'oblidis del que ningú podia llegir, allò que compartim tu, lector, i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada