Coneixia en Serrallonga

Monòleg interior

Ja és ben trista la vida que està sotmesa a les circumstàncies del futur que ens espera Només som titelles en mans de qui sap què només som uns estranys a la mirada d'algú que no coneixem només som allò que els altres critiquen i menyspreen Pobra Margarida mira que va ser poc llarga a l'hora de casar-se amb un pobre desgraciat com en Joan Sala Es veia d'una hora lluny que ben poc li duraria i guaita'l als 30 anys ja el tenim perseguit pels soldats del rei i abandonant la seva dona amb cinc fills i una masia que porta suor i llàgrimes per després acabar ben mort i menjat pels corbs De robar i matar sí que en sabia pel que diuen però ja veus si valia la pena Malviure ja ho fem tots però no destrossem la vida dels altres Ai senyor que en va ser de curta de no triar el bon home d'en Jaume de cal petit de la Quimeta Ben cert que era ben vell gras i que només feia que queixar-se, però no se n'hauria anat a saquejar carros a la frontera amb França I què se'n pot esperar d'un nyerro la política que la facin aquells que volen marxar a l'altre barri abans d'hora i s'estimen tan poc la seva vida com m'estimo jo aquesta tifa de vaca Quin penques el meu home que me deixa la feina més basta per mi És ben bé que són fills del seu pare que no es para de queixar del reuma i repapieja Ai la veïna que deu ni do la dona encara m'ha de pagar els ous de la setmana passada Com crema aquest sol de justícia N'hi ha per tornar-se ben boig Acabaré per parlar amb les gallines les vaques i els porcs Porcs com el meu fill que ja em diràs què coi hi fa el cordill dels seus calçons per aquí al mig Verge santa però què hi deu està fent nostre senyor allà dalt perquè ens caigui aquest aire que bull a finals d'agost I en Pere de la farina que no apareix pel tema de les goteres del molí Per mi que deu estar fent visita a la Francisca que aquesta si que té goteres mare meva pobra la mestressa que té unes banyes que no passa per la porta Bé les banyes que tenia la Margarida aquesta si que no la supera ni la dona del metge de Brunyola Que en Joan Sala i Ferrer abans de fer-se conèixer com a bandoler ja robava altres coses ja que si unes calces per aquí que si la vergonya de la seva pobra dona per allà Apa que segur que durant tot aquest temps va estar aprofitant que les males llengües estaven lluny per aixecar més faldilles que mai o potser no Potser tan se li en fotia tot i feia el mateix aquí que allà Potser ens va anar millor a tots que fotés el camp i ens deixés a tots en pau Quina posta de sol més bonica amb aquests ocellots Qui tingués ales per marxar volant lluny d'aquesta terra i lluny de tothom i lluny d'aquest coi de ceba que em fa rajar els ulls i m'està posant dels nervis Ai Déu meu que tots som esclaus de la vida Qui pot ser positiu enmig de la misèria Òndia i ara que plora la petita No no cal que ningú es preocupi que ja ho fa la mestressa Hem d'endreçar el passadís que ja hi ha prou paranys al món perquè nosaltres en posem més Ara m'he fet mal amb el ganxo de la porta Uf Que ta passa a tu ara Quins ullassos que té la meva nena Mira que em vas sortir bé eh Tu que rius eh Si em veiés algú fent-li aquestes ganyotes em tancarien per tocada de l'ala Mira quin somriure Ningú se'n surt com jo amb les criatures Suposo que com tot la vida també té els seus moments més tendres Que en són de macos els nens Però es pot saber qui coi ha tirat les mongetes pel terra Me cago en la punyeta el gos del dimoni no pot entrar a casa els hi tinc ben dit Que només ens faltarien puces ara Ja en vam tenir prou l'any passat amb els polls Vaig rapar el cap a tots els nens i se'n reien al poble Ja els hi hauria regalat aquells fastigosos animalons endimoniats a veure si reien igual les mares Mare meva que amb el menjar no s'hi juga Les mongetes Ai senyor quin mal l'esquena Ens anem fent vells eh Elisabet Guaita'l l'Antoni com torna cansat després d'un dia feixuc de treballar No li queda malament la cara de cansat que ja va bé que es mogui una mica Mira que és guapot eh que amb l'edat que té es conserva prou Ara que en Joan el seu germà sempre li va passar al davant amb el tema de les dones Bon vent se l'endugué Quin banastre

De Ulysses, James Joyce i la llegenda de Joan de Serrallonga