Mediterraniament

- No hi toques...

- No vulguis entendre el meu deliri, si no vols. No vulguis saber que el meu desig era volar com una gavina entre les ones d'un cel blau, entre la brisa càlida d'un mar sense fi. No t'intento convèncer de perseguir un somni, només t'explico el meu. Mira, tot va anar així: jo volia ser feliç. Volia nedar entre peixos de molts colors diferents i cremar-me de calor i tenyir-me de sal. Jo volia ser feliç. Volia compartir una vida tranquil·la amb un italià, amb un espanyol, amb un grec o un francès (o amb tots quatre a la vegada) i tenir una caseta a la vora d'allà on es vegi com les ones apaguen el Sol. Jo volia ser feliç. Em venia de gust tenir una primavera dins de casa, de poder mimar el temps i fer-lo a la meva mida, i així explicar a totes les flors que tenien molta i molta sort d'haver pogut néixer a prop del Mediterrani, i així contar-li a cada ocell que la seva melodia seria escoltada amb rialles de felicitat, amb ulls afables, amb la pell més agradable. Mai amb les orelles! Podrien distorsionar alguna de les notes, i llavors què podria fer l'ocell? Res. Només podria seguir amb la seva cançó que mai ningú la reconeixeria perquè hi havia hagut algú que n'havia canviat l'essència. No, no escoltis mai amb les orelles, és més! Només hauries de poder sentir. No miris, tan sols hauries de veure. No diguis res, però pots parlar. No et moguis. Gens. Jo volia ser feliç.

Si escoltes te n'adonaràs que casa teva no rau a la sorra de la platja, però si vols, pots sentir com xiula el vent, no hi fa res. Si mires, veuràs tristesa i trobaràs a faltar postes de Sol que no has presenciat mai, però si vols veure com transcorre el dia, tan hi fa. Parla però no diguis res. Si dius alguna frase amb sentit tothom se't tirarà al damunt per no estar a favor seu, per tant parla d'allò que et vingui de gust, com ara del Mediterrani. Això si, no et moguis gens. No et pots moure. Si estàs quieta potser ells no et veuen. Ho sents? Sents com et parlen? Són els somnis que et venen a buscar. Et criden, t'estan cridant. No hi vagis! Quieta! No veus que no els podràs seguir? Jo volia ser feliç però ara he descobert que només ho aconseguiré si no escolto, si no miro, si no dic res, si no em moc. I estic trista. I jo volia ser feliç. Estic trista perquè si vull aconseguir la felicitat, només podré sentir, mirar o parlar i jo vull somriure! M'omple la foscor perquè ara me n'adono que mai podré casar-me amb un italià i la única solució per fer veure que segueixo els meus somnis és tornar-me estúpida i jo no ho soc! I jo no ho vull ser! Jo volia ser feliç.

Així doncs, prefereixo no sentir ni veure res. Prefereixo no parlar i estar-me quieta. Per sempre més. Vull respirar el cant d'aquell ocell que tindria si visqués a una caseta vora el mar. Vull menjar-me l'olor d'aquelles flors que venen amb la primavera. Però no puc. I tu tampoc. Ningú pot. Només es pot ignorar que et manca tot això i sentir-te feliç amb el que et queda. L'hostal? El fred? La teva companyia? Ja t'ho regalo. Queda-t'ho, jo no ho vull. Per això me'n vaig. Ben lluny. Amb la meva mare i el meu germà, que m'estan esperant. Segur que em troben a faltar. I tots tres serem feliços perquè ja podrem estar junts. Tots tres. O potser vols venir? També podríem ser quatre, no hi fa res. Si et trobes sola quan jo hagi marxat també pots venir, què hi dius?

- Estàs boja...

- La nit s'està fent clara i d'aquí poc sortirà el Sol. No vull que el Sol em vegi trista (suposo que ell em veu tot i que jo no el vegi mai), seria trist. Jo volia ser feliç. T'estimaves el meu germà? Era simpàtic oi? Semblava content quan el vam tirar al riu. O potser era por, no ho ser. Tenia por el teu marit? Potser esperava que el rebéssim d'una manera diferent, o potser no. Potser ja li va anar bé que li donéssim aquest tracte. Si no ho hagués volgut no hauria marxat durant tant i tant de temps, no creus? I mira que tornar així de cop... només podem arribar a la conclusió que ell volia que el tractéssim així. Sí! Al menys ara sabem que res ha estat un mal entès, oi? En fi, ja continuarem parlant si vens amb nosaltres. Si tornes amb ell. No vols ser feliç? Jo volia ser feliç. Mira, escolta! Els somnis em criden! M'estan cridant!! Ja no puc restar més de temps quieta. M'haig de moure. Les veus venen del riu: me n'hi vaig, no els vull fer esperar. Sento com allò que esdevindré un cop salti a l'aigua i m'arrossegui el corrent no serà res; serà part d'un tot. Adéu, doncs. Adéu. Adéu. Jo volia ser feliç.

- No te'n vagis! No em deixis sola! I ara què faig? Què haig de fer? Jo no vull volar com una gavina, no vull nedar entre peixos de colors ni cremar-me de calor ni tenyir-me de sal. Jo no vull casar-me amb un italià, amb un espanyol, amb un grec o un francès (o amb tots quatre a la vegada), jo només el vull a ell, a ell només! Jo no vull cap caseta tranquil·la per veure com es pon el Sol. No vull tenir cap primavera dins de casa. Jo només el vull a ell. Jo el volia a ell. Jo volia ser feliç. Ara em sembla que ja no escolto, i potser ni hi sento. No miro res ni ningú perquè no ho puc fer: no hi ha res ni ningú per mirar, i està tan fosc que em sembla que ja no hi veig. No sé ni què estic dient ni perquè ho dic. Parlo? Estic parlant? Hola! Algú em sent? Tan li fa. No soc res perquè ja no em puc moure. Soc una pedra. Jo volia ser feliç. Algú em pot ajudar?

- No.