Un 95% de la població catalana entén el català, un 85% el llegeix i un 60% l'escriu. Tanmateix només un 39% l'usa al carrer. És difícil trobar un municipi proper a la metròpoli que superi aquestes xifres, així com és habitual que comarques com ara Terra Alta, les Garrigues o la Ribera d'Ebre les passi de llarg. Així doncs, si sortim al carrer i parem l'orella, ens trobarem amb un 56% de població, de mitjana, que utilitza el castellà i un 7% altres llengües.
Catalunya sempre ha estat un indret farcit de cultura gràcies a la seva bona situació geogràfica i la seva (fins fa poc) prosperitat econòmica, i aquest fet es reflecteix encara avui als carrers de molts municipis.
Se sap que a Catalunya es parlen més de 200 llengües diferents, totes amb els seus percentatges més o menys elevats, però amb els corresponents habitants que les parlen. Aquest és només un exemple de tot aquest bagatge cultural que ha anat agafant casa nostra.
És així que ens convida a reflexionar sobre totes les riqueses que estem guanyant amb aquestes cultures, per contra del risc d'anar oblidant a la llarga, la importància que té la nostra pròpia.
Un pot omplir-se la boca de debats que discuteixen sobre el tema, llençant barbaritats que ofenen a molta gent, i no es pot parar a pensar que mai s'hauria de trepitjar un dret tan important, i que tan sovint diem que defensem, com és la lliure expressió.
Tant és cert que hem de procurar que el català continuï sent vehicle de conversa (i en augment, millor), com també ho han de ser les altres llengües, entre la població que així ho desitgi. Els hi hauríem d'encomanar, entre tots, la idea d'enriquiment personal i millora en tots els sentits que suposa aprendre la llengua del lloc on han anat a viure .Sempre, això sí, recordant que no es por aixafar cap llengua. Cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada