Confuci va ser un polític i, més tard, conseller del rei xinès que va viure del 551 fins el 479 a.c. Va ser un personatge de molta importància dins de la cultura oriental. Els seus ensenyaments sortien a partir de les dinasties Shang i Zhou. La seva filosofia es basava en la bondat humana, la tradició i l'estudi.
Concretament, aquesta frase ens convida a reflexionar sobre una acció que s'ha de dur a terme, només dos cops en comptes de tres.
És a dir, és necessari pensar les decisions abans de prendre-les, però tampoc no fa falta recrear-se sobre un tema.
Per tant, el Mestre, ens ve a dir que hi ha cops en què la reflexió és necessària però s'ha d'acotar. Crec que ens vindria a donar un missatge de seguretat en un mateix i d'acceptació, no tant d'un primer instint, però si d'una primera consideració respecte la tria a la qual ens hem d'afrontar. Hi ha moments en què les decisions s'han de prendre en pocs instants i no hi ha espai per una reflexió pausada i extensa, sinó que s'ha de determinar a partir de les teves idees, coneixements o de la teva filosofia.
Tot sovint ens trobem amb persones que dubten de les seves decisions i que, per tant, s'ho rumien tantes vegades que al final ja no estan segures de cap de les possibles sortides que han de prendre i acaben fent el que hauria fet algú altre. M'explico; posem per cas que una senyora va al mercat amb la intenció de comprar pomes. Un cop es troba davant la parada, veu que n'hi ha de dues classes: les verdes, que n'hi ha moltes, i les vermelles, que n'hi ha poques. Quan el venedor li pregunta per la seva compra, ella diu que s'ho ha de rumiar. Mentrestant, ell s'ocupa d'un altre client i la senyora sospesa els pros i contres de comprar pomes verdes, que si n'hi ha més potser és perquè no agraden i els clients prefereixen les altres, o les vermelles, que pel contrari li han tret de les mans. Les verdes, potser han tingut més èxit i per tant se n'han ofert més al mercat i les vermelles, que ja n'han demanat poques d'entrada per així no quedar-se'n amb estoc. Les verdes, que són més àcides o les vermelles, que són més dolces. Quan per fi es decideix per les vermelles s'adona que el client que han atès mentre ella s'ho pensava, havia comprat les pomes vermelles que quedaven i que, per tant, ella s'havia de quedar amb les verdes.
Si aquesta senyora hagués confiat en una primera reflexió, sense considerar més factors que no fossin el seu propi gust, com ara la quantitat de pomes que quedaven, la decisió hagués pogut ser adequada o equivocada, però al menys hagués pogut ser la seva decisió.
Podem posar com a segon exemple, i potser més portat a l'extrem, el cas d'un pacient que ha de ser operat urgentment de la cama. És una operació complicada però es volen refiar d'un metge novell que destaca pel seu gran prestigi professional que ha aconseguit amb poc temps. Tot i això, li donen la possibilitat de que, si no s'hi veu en cor, pot renunciar a ser el responsable de l'operació. Ell, segur de si mateix, accepta aquesta gran responsabilitat. En mig de l'operació el metge es troba davant de dues maneres possibles de continuar amb la seva feina, però és ràpid i després d'un moment de reflexió, acaba escollint la que li sembla més apropiada. Gràcies a això salva la cama del pacient.
Si aquest metge no hagués sabut creure en la seva primera decisió, l'operació hauria sigut més complicada i potser no hauria acabat bé. Tot i tenir una gran responsabilitat i una gran pressió a sobre ha confiat en els seu coneixements mèdics. Si s'hagués posat a comparar els avantatges i inconvenients de les dues maneres d'operar enmig d'aquella situació tan complicada, segur que hauria sortit malament.
D'altra banda podríem objectar que també ens trobem ens situacions on si la decisió que es pren no està del tot reflexionada i meditada, les conseqüències poden ser del tot irreparables. Quan ens trobem amb factors que no són el temps o la inseguretat, sinó l'exactitud amb la què s'ha de resoldre un problema, la decisió correcta potser no es troba a la primera, potser cal pensar-hi, no tres, sinó moltes vegades abans d'estar convençut que aquella conclusió final és l'adequada. Per tant, contradient el Mestre, hi ha vegades en què no n'hi ha prou amb una primera reflexió, sinó que se n'han de considerar diverses amb totes les seves maneres d'enfocar-les. Les decisions importants, si hi ha temps per prendre-les, millor pensar-s'ho tres en comptes de dues vegades. La decisió estarà més meditada i, per tant, els problemes que puguin sorgir ja estaran estudiats. Per exemple: Imaginem que un noi té una relació estable amb una noia i vol demostrar-li el seus sentiments d'alguna manera que no la deixi indiferent. Un dia, va caminant pel carrer i es troba un anunci de tatuatges moderns i força extremats i, impressionat per la idea que li acaba de venir al cap s'auto convenç d'anar-hi per posar en pràctica aquella idea. Anant-hi de camí, cada cop està més convençut del que està a punt de fer. Arriba el dia de l'aniversari de la relació i el noi li ensenya a la noia, tot cofoi, la sorpresa: era la cara de la noia tatuada a l'esquena d'ell. La noia se'n va, deixant-lo plantat.
Si el noi s'ho hagués pensat més, potser hauria encertat més la sorpresa. Si hagués pensat en si allò, a part d'agradar-li a ell, li hagués agradat a ella, si hagués tingut en compte els avantatges i inconvenients de fer el que estava a punt de fer, si hagués pensat tot el que hauria d'assumir un cop s'hagués tatuat l'esquena, potser no ho hauria decidit tan ràpid.
Per no centrar-ho en un cas únic, podríem posar un altre exemple totalment diferent: A una arquitecta se li ha encarregat el disseny d'un edifici per un museu d'art contemporani. Per tal que l'edifici vagi d'acord amb aquest estil d'art, se li ha proposat que s'atreveixi amb algun model trencador. Ella es decideix per un disseny sofisticat i d'allò més complicat. S'haurà de mirar minuciosament tots i cadascun dels detalls més insignificants, ja que el mínim error suposaria una gran pèrdua de diners i de temps. Per tant, no n'hi haurà prou en pensar-s'ho tres cops cada vegada, sinó que ho haurà de repassar tant com calgui.
Dit això, podríem concloure que sempre s'han de pensar les coses abans de fer-les, però hi ha cops que s'hi ha de dedicar més temps i d'altres, menys. Tot depèn de les circumstàncies que envoltin l'afectat: si el temps que un té és limitat o no ho és, si la decisió que es prengui és irreversible o no, si només depèn de nosaltres, etc. Dit d'una altra manera: depenent de la situació en què ens trobem, haurem de pensar dues o potser tres vegades, però això sí, sempre haurem de pensar abans d'actuar. Tanmateix, sempre hem d'acabar actuant quan cal i no deixar les decisions en una espiral de pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada