LA NOSTRA FILOSOFIA DE VIDA

No podem negar que vivim en una societat més aviat cruel, que procura pel benestar personal i que la supervivència es basa en treballar per procurar-se un futur.
Fent un paral·lelisme amb la teoria de Darwin, obviem que tenim molt arrelada la llei dels més forts; a l'hora de triar una persona per un lloc de treball, ens quedarem amb aquella que tingui una millor carrera professional , per tant, tothom intenta fer-se un bon currículum. També hem sentit molt a parlar deaquells estudis que tenen més sortides i sovint, entre triar una feina ben pagada i una altre més de caràcter vocacional, ens quedaríem amb la primera.

Tan mateix, la lògica és d'un tant absurda, ja que si comencem una carrera als 20 anys i no ens jubilem fins als 65, ens trobem que passem 45 anys de la nostra vida dedicats al que hem decidit nosaltres mateixos, però ens trobem amb casos que, volent-se procurar un futur, han decidit que estudiarien allò que tenia més sortides o allò que estava més ben pagat, i tan mateix, no coincidia amb el que hagués desitjat fer.

És cert que potser, el que volem fer a la vida és difícil de realitzar, però no hi perdem res per intentar-ho. És més, si no ho intentem no podrem saber mai què hagués passat si ho haguéssim triat. Si no creiem ni en les nostres pròpies possibilitats, qui ho farà? L'ésser humà necessita ser estimat i respectat, però perquè això sigui possible, ens hem de tenir una mica d'autoestima i lluitar per alguna cosa que estiguem del tot convençuts que volem dedicar-hi 45 anys, que no són pocs; si podem triar part del nostre futur, perquè agafar-ne un que no ens agrada? La felicitat es fonamenta de petits moments alegres; com els volem aconseguir si dediquem més de mitja vida a fer una cosa que no ens agrada, que no desitgem?

Per tant, crec que tothom algun dia o altre s'ha preguntar que què és el que realment l'omple, què és el que no es cansaria de fer i pel què creu que és necessari lluitar (sempre, això sí i dins el meu parer, respectant tot i tothom que ens envolta, que la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre)

Així doncs, esgotem el que ens queda de dia, perquè encara avui podem triar què volem ser demà.